Notas do episódio
Aquest poema és una meditació sobre l’origen de la consciència, la naturalesa de Déu i la possibilitat que l’univers, a través de nosaltres, hagi arribat a contemplar-se a si mateix. Però, més enllà de la seva dimensió cosmològica, hi ha una intuïció íntima que travessa tot el text: potser no som éssers separats que observen l’univers des de fora, sinó una part de l’univers que ha après a mirar.
Piath agafa una de les preguntes més antigues de la humanitat, per què existeix alguna cosa en lloc del no-res?, i li dona la volta. Potser la pregunta no és només com ha començat l’univers, sinó què…
Site: piath.cat

