Shownotes
Aquest poema és una meditació sobre el silenci català després de l’1 d’Octubre, però sobretot sobre la transformació interior d’aquest silenci. La seva idea més profunda és que callar no sempre significa haver-se rendit. De vegades, callar és la manera que té un poble de processar una ferida fins que és capaç de tornar a parlar sense fer-ho des de la por.
El primer vers, «Fa nou anys / que Catalunya calla», dona al poema una dimensió temporal molt concreta. Els nou anys no són només una xifra: representen un període llarg en què una experiència col·lectiva continua sense haver trobat una…
Website: piath.cat

